Antígona, escrita el 1939 i publicada el 1955, és el mite clássic que permet a l'autor de dur a terme l'análisi sintética, peró intensa, de la lluita fratricida entre les dues Espanyes históricament enfrontades per la Guerra Civil. Antígona es pot interpretar des de diferents punts de vista, perqué el que Espriu hi ha intentat és donar-nos les «raons dels personatges», les motivacions i les justificacions per les quals cada bándol actua. I dins aquest context, una víctima innocent que només es regeix per l'amor: Antígona. SALVADOR ESPRIU (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985), un dels grans noms de la poesia catalana contemporánia i prosista extraordinari, va conrear també el teatre de manera breu, peró rellevant: Primera história d'Esther (publicada el 1948, no va ser estrenada fins el 1957), Antígona (publicada el 1955, es va representar per primera vegada el 1958), Ronda de mort a Sinera (publicada el 1966, sobre un muntatge teatral de Ricard Salvat que es va estrenar el 1965) i Una altra Fedra, si us plau (publicada el 1978, escrita per encárrec de l'actriu Núria Espert i estrenada el 1977 per la companyia de la mateixa actriu).
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
-5%
